Els llargs camins de la Tramuntana

A vegades, aixó que la gent anomena Mediterrànea es per mi un mur que no em deixa escapar ni fugir d’aquesta illa. Hi ha un gran quantitats de dies en que tinc una terrible claustrofòbia per no poder sortir més sovint de Les Illes Balears. Però ahir no va ser un d’aquests dies.

Vaig anar a fer una volta per la serra de la Tramuntana, normalment, vaig de Andratx fins on tingui ganes d’arribar, unes vegades Sóller, unes vegades Pollença… tod denpenguent de la benzina i dels meus ànims per conduir. Però ahir, no tenia ganes de fer revolts ni de anar al màxim de RPM del meu petit Jose Luis, per lo tant vaig començar per Establiments, Esporles y tots aquests petits pobles que son a la vora de la mar.

No puc negar que més d’una estona feia el que sempre faig per aquesta carretera, el vidres abaix del tot, la música (ESTOPA, el primer disc) al tot volumen, però com he dit abans, ahir tenia ganes de viatjar, de pensar, de gaudir, ahir vaig ser un simple esser humà que feia una volta per uns del indrets mes guapos d’aquesta illa. La Carretea Ma-10.

Que vaig pensar?… No se. Be, vaig pensar en Mi Turpi, en el meu Pare, en la república, en els àngels, en les mentires i en les veritats. Vaig pensar en el meus amics i en aquells que ja no ho son. Vaig pensar en el cole i en sa feina…

Ahir simplemente vaig pensar.

I ara.. a continuar amb sa meva vida i continuar de la millor manera possible. Lluitant per aquelles coses que estim i que crec que mereixen la pena lluitar per ellas.

Besos des de aquest petit racó de la mediterrànea.

*Hoy no tengo ganas de traducirlo, quiero que también sea un pequeño homenaje a esa carretera que suple con creces la veces que necesito ser autosufiente.

Una respuesta to “Els llargs camins de la Tramuntana”

  1. […] Ara farà una parell de mesos vaig escriure una entrada amb el mateix títol. Aquells varen ser díes extranys i convulsos per al meu cervell i el meu cor andaluz. Hoy he hecho el mismo camino, añadiendo un pequeño tramo y ni pensamientos raros, ni extraños, ni pollas en vinagre como decimos en mi bendita tierra de Granada.(si gusta se puede pinchar en las letras naranjas para ver la primera parte) Els llargs camins de la Tramuntana […]

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: