S’altre dia vaig tornat a la Tramuntanta. Aquesta vegada he anat ben acompayat i he anat des de Esporles a Andratx, amb paredes en Banyalbufar i Estellencs. Dos pobles que son a la vora de la Mediterrànea i estàn construits a la ladera d’aquesta serra i d’aquesta carretera que tan m’agrada. El meu petit cotxe no feía vía. Ll’agulla del conta revolucions mai ha arribat a la zona vermella. Vaig anar ben a poc a poc. Gaudint de la pròpia carretera, però també de la companyia.
Encara no se que té aquesta carretera, la Ma-10, que em fa pensar de manera distinta, i els colors amb el que miro el món canviam quan recorro tots el seus revolts. Ara no recordo ni tampoc vull recordar quins varem ser els meus pensaments, només puc dir quan m’agrada conduïr per aquesta part de l’illa.
A vegades, es pot gaudir d’una carretera anant sense fer via.
A vegades, es pot gaudir d’una carretera i del seu voltant.
El otro día volví a la Tramuntana. Esta vez bien acompañado y fui desde Esporlas a Andratx. Con paradas en Banyalbufar y Estellencs. Dos pueblos a la orilla del mediterráneo y construidos en la ladera de esta sierra y de esta carretera que tanto me gustan. Mi pequeño coche no iba rápido. La aguja del cuentarrevoluciones nunca llegó a la zona roja. Fui despacito. Disfrutando de la propia carretera, pero también de la compañía. Sigue leyendo →
Me gusta:
Me gusta Cargando...